dilluns, 6 de juny del 2011

Palanques 3



En aquesta imatge podem observar el dibuix d'una canya de pescar i a continuació, el seu esquema de forçes. La canya es una palanca de 3r grau.
A l'esquerra de tot, indicat per un triangle blau, està el fulcre que és on s'aguanta la canya. Nosaltres denominarem al fulcre 'O'.
A prop del fulcre, indicada amb una fletcha verda, hi ha la força que fem sobre la canya de pescar. Nosaltres la denominarem 'F'.
Finalment, a la punta de tot, indicada amb una fletcha vermella, està la resistència que fa la canya. Nosaltres la denominarem 'R'.
Com que la força està a prop del fulcre serà una força gran. En canvi, la resistència està lluny del fulcre, per tant, serà una resistència baixa. Això és comples perquè sabem que: OA·F = OB·R



Per a més informació consulteu aquesta pàgina web: http://www.edu365.cat/aulanet/comfuncionen/

dilluns, 23 de maig del 2011

Les politges

Politja: roda per sobre la qual passa una corda, que s'aguanta per un eix. Consta de 3 parts principals: la roda, l'eix i la corda.




Amb una sola politja podem alçar una càrrega, ja que canvia la direcció del nostre esforç. En canvi, amb una politja composta o aparell de politges aaconseguim rendiment mecànic.



Aparell de politjes: és un sistema de politjes, com per exemple un de 6, amb una sola corda que corre entre les files de dalt i les de baix. Això fa que la distància que movem amb el nostre esforç sigui 6 vegades més gran que la distància moguda per la càrrega i , així, aquesta serà 6 vegades més fàcil d'alçar.



Si passem la corda per 2 o més politges ens serà molt més facil alçar la càrrega que no pas amb 1 sola politja.


Exemples de màquines que funcionen amb politges: Muntacàrregues,  Grua, Ascensor, Escales mecàniques, Pou, Bicicleta, etc...

Per a més interès podeu visualitzar aquest video: http://www.youtube.com/watch?v=KIVaEpPgkbA

dilluns, 16 de maig del 2011

Pont de fusta

Material necessari
-Regle graduat i llapis
-xerrac de beina i tallabisells
-trepant de columna, broca de 10mm de diametre i mordassa
-llima fina o paper de vidre

Els últims dies a tecnmologia vem estar fent el nostre propi pont de fusta. Vem necesitar unes baretes de fusta que vem tallar. En vem tallar en 2 mides diferents. Desprès els hi vem fer unes marques a les baretes que teniem pensat foradar. Vem posar les baretes de dos en dos i vem començar a fer els forats amb el trepant. Desprès vem llimar les puntes perque quedessin mes fines. Un cop amb les baretes foradades vem començar a posarles entrecreuades fent que s'aguantesin i creesin un pont de fusta.

Aquest pon està basat en un pont de Leonardo da Vinci

divendres, 8 d’abril del 2011

EL TELÈGRAF.

El telègraf és un dispositiu de telecomunicació destinat a la transmissió de senyals a distància.

TELÈGRAF DE MORSE
  El telègraf elèctric que coneixem avui va ser presentat per Samuel Morse el 6 de febrer de 1833.
El dispositiu de Morse està constituït per una estació transmissora i una estació receptora enllaçades les dues amb una línia constituïda per un sol fil conductor.

Funcionament:
-Quan en l'estació transmissora es tanca l'interruptor (manipulador) circula un corrent pel següent circuit: pol positiu, línia, electroimant, terra, pol negatiu, el que té com conseqüència que, activat l'electroimant, sigui atret una peça metàl·lica acabada en un punxó que pressiona una tira de paper, que es desplaça mitjançant uns rodets d'arrossegament, moguts per un mecanisme de rellotgeria, sobre un cilindre impregnat de tinta, de tal forma que, segons la durada de la pulsació de l'interruptor, es traduirà en la impressió d'un punt o d'una ratlla a la tira de paper.


La combinació de punts i ratlles es pot traduir en lletres mitjançant l'ús d'un codi convenient, en la pràctica el més utilitzat durant molts anys ha estat el codi Morse.
 Posteriors millores dels dispositius emissors i traductors han permès la transmissió de missatges de forma més ràpida, sense necessitat de recórrer a la traducció manual del codi, així com l'envio simultani de més d'una transmissió per la mateixa línia.

El telègraf

divendres, 4 de febrer del 2011

Resistència

A classe de tecnologia vem construir un pon amb palletes i cartro per comprovar la seva resistència.

Primer vem tallar el cartró amb les següents mides 25x7cm
Aleshores vem tallar les palletes en 4 trossos de 7 cm de llargada, i 8 trossos de 8,5cm de llargada.
Tot seguit vem anar enganxant les palletes al cartró fent triangles perquè així la estructura quedaria mes resistent.
Vem apotllar el pon amb dues caixes, una a cada extrem, i vem anar-hi posant diferents pesos a sobre el pont a veure si els aguantava, i aixi comprovariem la seva resistència.

Altre informació sobre estrucutres:
-Amb un rebló es forma una articulació o nus.
-Per unir les barres de forma permanent se solden en els seus extrems
-Amb cargols i femelles s'obtenen unions desmontables.

Estructures triangulades:
-número de barres=núm. triangles x 2 +1
-número de nusos=núm. triangles +2
-número de barres=núm. de nusos x 2 -3




dilluns, 10 de gener del 2011

La rentadora.

-La rentadora és un aparell elèctric, que pot ser electrodomèstic o d'ús industrial.


-Com funciona?
Té un tambor central amb orificis que gira mentre es va introduint l’aigua. La porta de la rentadora esta dotada d’un bloqueig automàtic que impedeix que la porta es pugui obrir durant el seu funcionament. Funciona gràcies al corrent elèctric.

La primera rentadora elèctrica la va crear Alva Fisher  l’any 1901. Va aplicar un motor a un tambor, i juntament amb sabons i aigua netejava la roba còmodament.

L'evolució, tant estètica com funcional de la rentadora, ha estat molt important, sobretot en els últims anys, amb l'aplicació de la microelectrònica. Avui en dia podem trobar rentadores de diferents models en diferents colors. Gràcies a la microelectrònica, alguns models actuals deixen la roba seca i neta. Fins i tot s'hi afegeixen controladors de temps, sensors que controlen la velocitat i la temperatura, etc.

-Tipus de rentadores:
Actualment, existeixen dos tipus principals de rentadores si les classifiquem pel lloc per on s'introdueix la roba: les de càrrega superior i les de càrrega frontal. Les rentadores de càrrega superior són comunes als Estats Units.

Diagrama de la rentadora:


Informació extreta de: